Setlist y crónica en castellano más abajo
Qui escriu aquesta crònica i porta aquest mitjà, ha de confessar un “guilty pleasure”. Quan tenia uns 26-27 anys anava sovint a festivals que coincidien amb les festes dels pobles del sud del País Valencià. El cas és que en aquella època escoltava també un grup del barri valencià de Benimaclet que es deia Obrint Pas i, oh coincidència, en moltes ocasions, se'ls veia al cartell d'aquests festivals, gairebé tots amb entrada gratuïta. L'última vegada que va veure Obrint Pas va ser a Jumilla(Múrcia) l'agost del 2009!. Tretze anys, la separació del grup i dos discos en solitari després, tornava a veure el creador de grans temes que han quedat per sempre a l'imaginari de la música en valencià.
I l'ocasió va ser la perfecta, ja que va passar a les passades Fogueres d'Alacant, més concretament la nit del dimecres 22 de juny al Racó Marearock a la Plaça del Carme del Casc Antic, El Barri de tota la vida. Aquell dia se celebrava una nova edició del Fesfoc i el gran plat fort era la tornada de Xavi Sarrià a la capital de la Costa Blanca, acompanyat del seu grup, El Cor de la Fera. Feia uns mesos havia publicat el seu segon àlbum en solitari, "Causa"(Propaganda Pel Fet, 2022) i malgrat el petit escenari del racó, la posada en escena del concert, amb pantalles i vídeos amb testimonis d'activistes socials de València, va ser la ideal, sense oblidar el so que va estar a l'alçada durant tota la nit.
El gran final va ser amb una cançó que va embolicar l'atmosfera, "No s'apaguen les estreles", la cançó principal de la BSO de la pel·lícula "La Mort de Guillem", anunciava que era el final d'un concert que quedarà gravat a la retina dels que vam estar aquella nit de festes amb què començava a l'estiu de la tornada dels festivals, grans, mitjans i xicotets. El proper concert de Xavi Sarrià, serà al Feslloc de Benlloc (Castelló) el proper dijous 7 d'aquest mes. ·
Setlist:
- Causa
- La Nit Ferida
- El Gran Circ dels Invisibles
- Metròpolis
- Renaixem
- A Ple Pulmó
- Balansiya
- I si demà no tornara
- Presagi
- Un Foc Que Creix
- Alliberar-nos
- No Tingues Por
- Viure
- Música, Ràbia i Amor
- Atrevir-te
- Ammb l'esperança entre els dents
- La Flama
- Som
- No S'Apaguen les estreles
En castellano:
Quien escribe esta crónica y lleva este medio, tiene que confesar un "guilty pleasure". Cuando tenía unos 26-27 años iba a menudo a festivales que coincidían con las fiestas de los pueblos del sur del País Valenciano. El caso es que en esa época escuchaba también a un grupo del barrio valenciano de Benimaclet que se llamaba Obrint Pas y, oh coincidencia, en muchas ocasiones, se les veía en el cartel de esos festivales, casi todos con entrada gratuita. La última vez que vio a Obrint Pas fue en Jumilla(Murcia) en ¡agosto de 2009!. Trece años, una separación y dos discos en solitario después, volvía a ver al creador de grandes temas que han quedado para siempre en el imaginario de la música en valenciano.









No hay comentarios:
Publicar un comentario